Al voltant d'una tassa de cafè conversem, treballem i compartim temps. Un recorregut per la dimensió social del cafè, de les coffeehouses otomanes a avui.
Quedem per fer un cafè fins i tot quan el cafè és gairebé el de menys.
La frase diu molt. Perquè al voltant d'una tassa conversem, esperem, treballem, fem una pausa o simplement compartim temps. I aquesta dimensió social del cafè no és precisament nova.
Una beguda que aviat va sortir de la tassa
En la cultura otomana, els cafès es van consolidar com a llocs on reunir-se, conversar, compartir notícies i llegir. Aquesta relació entre cafè i vida social continua sent tan rellevant que la UNESCO reconeix la cultura tradicional del cafè turc com a Patrimoni Cultural Immaterial, destacant precisament el seu vincle amb l'hospitalitat, l'amistat i la conversa.
Quan les coffeehouses es van estendre per Anglaterra durant el segle XVII, va passar una cosa semblant. A més de beure cafè, els seus clients hi trobaven diaris, llibres, notícies comercials i debats sobre ciència, política o negocis. Algunes van arribar a convertir-se en llocs habituals per a membres de la Royal Society i altres comunitats professionals.
Això sí, cal evitar una visió massa romàntica: aquells espais no eren igualment accessibles per a tothom. Les dones, per exemple, van quedar generalment excloses de moltes coffeehouses angleses, i també hi havia diferències socials entre establiments.
El cafè continua sent una excusa
Han canviat les cafeteries, les formes de preparar-lo i la nostra manera de viure. Però alguna cosa es manté.
Un cafè pot marcar l'inici d'una conversa, acompanyar una reunió o convertir-se en aquells deu minuts en què dues persones deixen de fer altres coses per asseure's juntes.
Potser per això diem "fem un cafè" quan, moltes vegades, el que realment volem dir és "ens veiem".
I aquí hi ha una cosa important que cap recepta no explica: el cafè també s'entén per tot el que passa al voltant de la tassa.